Conduir un Ferrari per les carreteres del Bruc

Dissabte, 14 de gener de 2012

Seguint les instruccions del Pep Guardiola, tota la família ens hem llevat ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per anar al Bruc a conduir un Ferrari Modena 360 Spider. El regalet que em van fer les dones de la família (la Mamen i les meves filles Mireia, Laura i Pruna) el dia del meu sant.

El matí és fred de collons, quan arribem al parking de l’Hotel del Bruc estem a zero graus, això que són les 10 del matí.

A l'hora prevista agafo el Ferrari, fem unes fotos, una ràpida explicació i a córrer.

Decideixo no utilitzar el canvi automàtic i fer jo els canvis de marxa amb les lleves.

SENSACIONS

Ens incorporem a la A-2, no hi ha radar a la vista i començo a apretar, veig que el copilot no es queixa i segueixo apretant fins a les 8 mil voltes (talla a les 8.500), això accelera i puja de voltes com una bèstia (molt semblant a una moto R de 750) i en un moment tinc la cinquena entrada i veig una agulla que senyala un número que posa 250 Kms/h, no sé què vol dir…….

Ens acostem a zona de radars i sortim de l’autovia per agafar carreteres petites, poc transitades i amb moltes corbes, el copi m’anima a prémer el gas i em va cantant les corbes i el lloc de frenada (frenada salvatge) ens movem sempre entre tercera i segona i trepitjant sense pietat, estic molt concentrat a les corbes (de diferents radis i tant en pujada com baixada) i no tinc temps de mirar la velocitat, només el compta voltes (que intento portar sempre entre 6 i 8 mil voltes), els arbres passen molt ràpid i les corbes me les empasso que dona gust.

No faig cap errada de frenada ni de traçada i cada cop anem més ràpid, a una paella intento entrar una mica creuat i sortir amb el cul derrapant, però el control de tracció que porta el cotxe no em permet fer-ho i el copi m’avisa de que per fer-ho s’ha de desconnectar el control, però que pot ser una mica perillós fora de circuit. No insisteixo.

Tot ha anat molt ràpid, ja som al parking, he disfrutat com un vedell i quasi bé he gaudit més que conduint una bona moto, que com tots sabeu és la meva passió.

El motor no fa soroll, AIXÒ ÉS MÚSICA.

DESCRIPCIÓ TECNICA

Motor V-8, 3.600 cc. i 400 cavalls a sota del peu, un soroll que és una passada, tracció al darrera, motor central, sis marxes amb el canvi per lleves al volant i amb dos embragatges automàtics.

Al ralentí el soroll del motor és una mica apagat, però la seva rumorositat i vibracions ja anuncien un motor amb caràcter. La direcció té un tacte perfecte, molt directe, la velocitat arriba molt ràpid, el ronroneig del motor, a mida que accelerem es converteix en un crit quan ens acostem a les 7/8 mil voltes, les acceleracions són lineals i progressives.

El canvi em sorprèn, les lleves encadenen les marxes amb molta rapidesa i amb una suavitat que em sorprèn, esperava la pujada de marxes més brusca.

En el cas de baixar marxes, igual de ràpid, si no trepitgés una miqueta els frens sí que les reduccions són brusques i fan cridar el motor.

La frenada és potent però el tacte és una mica esponjós (poder un mal sangrat del circuit hidràulic), les reaccions en corba i en recta són molt bones, el cotxe no perd la traçada en cap moment, arribo a sentir les forces laterals a les corbes i en alguna tinc la sensació de que entro passat, però el cotxe no fa mai cap estrany.

Totes les bones coses s’acaben, tornem a casa, agafo el meu cotxe i prenc consciència de que és un cotxe que no corre i que no té cavalls (pobret cotxe, jo que creia que 150 cavalls eren suficients).