Temps de preparació per la propera

II 24 HORES D'SLOT A BARCELONA

   

Diumenge, 11 de març de 2012

II 24h. WES Barcelona 2012

Ja tornem a estar liats amb una cursa gran. En aquesta cursa presentem un nou equip amb components de EL SOT, Alberto (enginyer en cap, constructor del carraco) Paulo (alias mourinho), Vilardell, Joan i jo mateix.

Un equip amb possibilitats de quedar entre els quinze primers (33 participants), això si la mecànica ens respecta, cosa que finalment no ha estat així. Es pot dir que hem tingut mala sort i que tot plegat ens ha anat malament.

Com a contrincants tenim els equips de casa, segurament seran els guanyadors, més 3 equips de Portugal, 1 belga, 3 italians, 2 de Madrid, Saragossa, Pamplona, asturians, gallecs.........

A les deu del mati del dissabte comença la cursa, manegues de 38 minuts, l’Alberto comença la primera, amb prudència i per anar coneixent el circuit, tot va bé i acaba en la 20 posició i a poques voltes dels equips de davant nostre, però en el següent carril ja comencen les desgracies. En Vilardell agafa el cotxe i comença a córrer, als dos o tres minuts l’enganxen per darrera i el treuen de la pista, el comissari (Livio de l’equip de Ravena) agafa el cotxe malament i ens trenca l’aleró, cotxe a boxes, reparació i pèrdua de voltes, baixem fins a la 27ena posició.

A la següent agafo jo el comandament i aconsegueixo remuntar fins a la posició 22.

Seguim així tot el dia, fent el xicle(posició amunt, posició avall), al cotxe va bé i anem recuperant voltes.

La hora d’encendre les llums dels cotxes s’apropa, i els nervis creixen, i la mala sort ens agafa, encenem els llums, però els llums no funcionen, entrada a boxes i reparació, s’apaguen els llums del local i........... també s’apaguen els llums del cotxe, tornem a entrar a boxes i reparem novament (fins un total de quatre reparacions en tota la nit, dos canvis de pila, una soldadura i un cable tallat) baixem fins a la 30 posició, un desastre.

Un cop reparat definitivament el cotxe, ja son les 3 del mati, comencem a córrer bastant bé (això que no es veu una merda) i tornem a remuntar amb la vella tàctica de no apurar les frenades i anar agafant ritme (jo, en una de les manegues, marco les meves millors voltes 11,85 el que realment em sorprèn).

Però les desgracies no venen mai soles, quan ja tenim la 25 posició, el Vilardell porta el cotxe i es fot una bona pinya amb el resultat d’un cable de les trenetes fora de lloc, tornada a boxes i tornada a baixar fins a la 30, ja són les sis del matí i no queda temps a noves remuntades.

Finalment, amb paciència i constància, després d’una dura i llarga cursa, aconseguim acabar en el lloc 28.

Total, una merda de cursa, però ens ho hem passat d’allò més bé. Hem perdut unes 200 voltes, això ens hagués portat fins el lloc 20, que no era la meta inicial, però vist el nivell dels equips, era un bon resultat.

Ja esperem la propera, amb esperances de que la sort no ens abandoni, intentarem fer un bon lloc a unes 12h. de Grup C.

Conduir un Ferrari per les carreteres del Bruc

Dissabte, 14 de gener de 2012

Seguint les instruccions del Pep Guardiola, tota la família ens hem llevat ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per anar al Bruc a conduir un Ferrari Modena 360 Spider. El regalet que em van fer les dones de la família (la Mamen i les meves filles Mireia, Laura i Pruna) el dia del meu sant.

El matí és fred de collons, quan arribem al parking de l’Hotel del Bruc estem a zero graus, això que són les 10 del matí.

A l'hora prevista agafo el Ferrari, fem unes fotos, una ràpida explicació i a córrer.

Decideixo no utilitzar el canvi automàtic i fer jo els canvis de marxa amb les lleves.

SENSACIONS

Ens incorporem a la A-2, no hi ha radar a la vista i començo a apretar, veig que el copilot no es queixa i segueixo apretant fins a les 8 mil voltes (talla a les 8.500), això accelera i puja de voltes com una bèstia (molt semblant a una moto R de 750) i en un moment tinc la cinquena entrada i veig una agulla que senyala un número que posa 250 Kms/h, no sé què vol dir…….

Ens acostem a zona de radars i sortim de l’autovia per agafar carreteres petites, poc transitades i amb moltes corbes, el copi m’anima a prémer el gas i em va cantant les corbes i el lloc de frenada (frenada salvatge) ens movem sempre entre tercera i segona i trepitjant sense pietat, estic molt concentrat a les corbes (de diferents radis i tant en pujada com baixada) i no tinc temps de mirar la velocitat, només el compta voltes (que intento portar sempre entre 6 i 8 mil voltes), els arbres passen molt ràpid i les corbes me les empasso que dona gust.

No faig cap errada de frenada ni de traçada i cada cop anem més ràpid, a una paella intento entrar una mica creuat i sortir amb el cul derrapant, però el control de tracció que porta el cotxe no em permet fer-ho i el copi m’avisa de que per fer-ho s’ha de desconnectar el control, però que pot ser una mica perillós fora de circuit. No insisteixo.

Tot ha anat molt ràpid, ja som al parking, he disfrutat com un vedell i quasi bé he gaudit més que conduint una bona moto, que com tots sabeu és la meva passió.

El motor no fa soroll, AIXÒ ÉS MÚSICA.

DESCRIPCIÓ TECNICA

Motor V-8, 3.600 cc. i 400 cavalls a sota del peu, un soroll que és una passada, tracció al darrera, motor central, sis marxes amb el canvi per lleves al volant i amb dos embragatges automàtics.

Al ralentí el soroll del motor és una mica apagat, però la seva rumorositat i vibracions ja anuncien un motor amb caràcter. La direcció té un tacte perfecte, molt directe, la velocitat arriba molt ràpid, el ronroneig del motor, a mida que accelerem es converteix en un crit quan ens acostem a les 7/8 mil voltes, les acceleracions són lineals i progressives.

El canvi em sorprèn, les lleves encadenen les marxes amb molta rapidesa i amb una suavitat que em sorprèn, esperava la pujada de marxes més brusca.

En el cas de baixar marxes, igual de ràpid, si no trepitgés una miqueta els frens sí que les reduccions són brusques i fan cridar el motor.

La frenada és potent però el tacte és una mica esponjós (poder un mal sangrat del circuit hidràulic), les reaccions en corba i en recta són molt bones, el cotxe no perd la traçada en cap moment, arribo a sentir les forces laterals a les corbes i en alguna tinc la sensació de que entro passat, però el cotxe no fa mai cap estrany.

Totes les bones coses s’acaben, tornem a casa, agafo el meu cotxe i prenc consciència de que és un cotxe que no corre i que no té cavalls (pobret cotxe, jo que creia que 150 cavalls eren suficients).